Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris art i matemàtiques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris art i matemàtiques. Mostrar tots els missatges

dijous, 16 d’octubre del 2014

Primera investigació: Mentes Criminales 4x08. 3r ESO

Hem vist a classe l'episodi 4x08 de la sèrie Mentes Criminales. Després d'una pluja d'idees per a saber què havíem sentit, cada grup ha fet una investigació sobre les paraules que creuen haver reconegut.
Els resultats d'aquest primer treball d'investigació del curs es mostren a continuació:

dimecres, 2 de maig del 2012

La catenària i Gaudí

La Catenària (Investigació) - Javi Gombao

Propietats

La catenària té la característica de ser el lloc geomètric dels punts on les tensions horitzontals del cable es compensen i per això no té tensions laterals de manera que la cadena roman immòbil sense desplaçar-se cap els costats. Les forces que actuen són la força de la gravetat, i una tensió tangent a la cadena en cada punt que és la que la manté estirada.

L'estructura que en l'arquitectura aprofita els avantatges mecàniques de la catenària rep el nom d'arc catenari i es tracta d'un arc que adquireix la forma d'una catenària invertida. Igual que en les catenàries la tensió que pateix cada punt de l'arc es reparteix entre una component vertical i una component de pressió que es transmet a través del propi arc cap als fonaments, sense que es creïn esforços horitzontals, excepte en l'extrem arribant ja als fonaments.

És aquesta propietat la que fa que els arcs catenaris no necessitin suports laterals per sustentar. Així doncs, al segle XIX amb l'arribada del Modernisme els arquitectes, entre els quals destaca Gaudí començaran a utilitzar els arcs catenaris:

A aquest dibuix es representa la transmissió de forces en arcs romànics i gòtics:


Diferències amb la paràbola

Si observem superposades les gràfiques d'una catenària i una paràbola podem entendre per què els antics matemàtics al principi suposaven que era la paràbola

El desenvolupament de les fórmules matemàtiques d'una catenària i una paràbola coincideix en els seus tres primers termes (y= a + b x + cx2) i només a partir del quart ambdues expressions es diferencien (poden haver en els últims termes de l'expressió de la catenària x elevades a potències majors). Això fa que les gràfiques de les dues corbes s'assemblen per a valors petits de la x, acusant més la seua diferenciació segons augmenten els valors d'aquesta. La major diferència entre les corbes correspon a les sevus respectives tangents, a la catenària el valor de la tangent tendeix a la verticalitat mentre que a la paràbola aquest valor té una constant. Això condiciona que en la catenària, per a valors infinits de la y, la x tendeix a valors limitats, mentre que en la paràbola per als valors infinits de la y s'obtenen valors infinits de la x. Aquesta hauria de ser la característica que fes prevaler als arcs catenaris enfront dels parabòlics en arquitectura però la facilitat de dibuixar les paràboles enfront de les catenàries va fer que la utilització de les últimes fora relativament reduït a Europa fins al segle XIX. De qualsevol manera, tot i la òptima qualitat de l'arc catenari, així com d'altres formes estàticament estables, com la paràbola invertida, durant molt temps es va considerar que tenien formes poc elegants i no es van utilitzar en l'arquitectura clàssica.


diumenge, 29 d’abril del 2012

dimarts, 20 de març del 2012

Gaudí i els arcs

Gaudí utilitza molts elements geomètrics a les seues construccions. Per exemple, hi ha arcs que ressemblen molt a una paràbola, encara que realment no ho siga:


De fet, es tracta d'una catenària, corba que descriu una cadena penjada de dos punts. El principi és que si podem sostenir una cadena amb dos dits, si li donem la volta, la corba descansa en els extrems. Aquest enllaç et permet comparar paràbola i catenària, i ací veuràs diversos element de l'arquitectura de Gaudí amb unes corbes anomenades còniques.
T'animes a fer alguna construcció amb GeoGebra?

dilluns, 12 de març del 2012

Inspirations

Recordes Nature by numbers, de Cristóbal Vila? Ací en tens un nou treball, basat en l'obra d'Escher, i moltes més coses. Una meravella.


Intenta identificar els elements que hi trobes, i publica-les al teu bloc.

Arcs en arquitectura

Alguna vegada has mirat els arcs amb una mica d'atenció? No tots són iguals:





Un tema interessant per a investigar, sense dubte. Pots començar per aquest enllaç: http://jmora7.com/Arcos/index.htm

divendres, 3 de febrer del 2012

Mira, analitza, valora

Si ja has fet les activitats propostes relacionades amb la pintura i les matemàtiques, tens eines que et permeten mirar pintures amb ulls matemàtics.

Tria alguna d'aquestes pintures i analitza-la.

Las Meninas


A aquesta adreça pots llegir un estudi matemàtic complet i estructurat del quadre Las Meninas
http://art-etic.educacionuniversal.org/ca/meninas
En realitat, és una adaptació de l’estudi orinal dels autors, que pots trobar ací:
http://geometriadinamica.es/Investigaciones/Arte-y-Geometria-analisis-de-obras-de-arte/16.-Velazquez.-Las-meninas-1.html
http://geometriadinamica.es/Investigaciones/Arte-y-Geometria-analisis-de-obras-de-arte/17.-Velazquez.-Las-meninas-2.html
Fes un resum de tot allò que consideres interessant, tot indicant de quines estratègies es va valdre Velázquez per tal de crear un dels millors quadres de la història.

divendres, 20 de gener del 2012

dimecres, 18 de gener del 2012

La Venus de l'espìll

Comencem la nostra anàlisi d’obres d’art per aquesta magnífica obra de Velázquez, que podem veure si visitem la National Gallery, a Londres.



Ampliacions sobre Fibonacci

El lloc web següent conté una varietat de connexions amb els números de Fibonacci. Té referències, trencaclosques, trucs màgics, i aplicacions que tenen connexions amb moltes àrees. Explora els temes que trobes més interessants. En particular, llig el problema de conills per on començava tot.
http://www.mcs.surrey.ac.uk/Personal/R.Knott/Fibonacci/fibmaths.html

Hi ha relacions amb la música ací:
http://goldennumber.net/music.htm
http://techcenter.davidson.k12.nc.us/Group2/music.htm
on pots sentir música Fibonacci.

Si estàs interessat en aplicacions a les arts i arquitectura visita: http://www.mcs.surrey.ac.uk/Personal/R.Knott/Fibonacci/fibInArt.html

dilluns, 16 de gener del 2012

Escher, l'art de l'impossible

L'any 2007 alguns vam tindre ocasió de visitar l'exposició que sobre l'obra d'Escher es va fer a la Fundación Canal a Madrid. Ací teniu un vídeo que ha trobat Javi sobre l'obra d'Escher i aquesta exposició.



divendres, 13 de gener del 2012

Escher (1)

Comencem la nostra investigació sobre l'obra de l'artista holandés Maurits Cornelius Escher, i el seu contingut matemàtic. Podeu buscar informació e les adreces següents:


divendres, 16 de desembre del 2011

Treballs del 1r trimestre

Ja ha passat un trimestre, i heu (hem, tothom, jo també :) ) treballat molt i molt bé. Ací tenim els treballs fets durant el trimestre.

No són perfectes, són millorables, ... els millorarem.

Però són fantàstics!

Ací tenim les versions definitives... encara que en corregirem algunes errades. Us recorde que en tenim quatre: fractals, criptografia, nombre d'or i diagrames de Voronoi.

divendres, 7 d’octubre del 2011

Fractals





Si voleu llegir alguna cosa sobre fractals, trobareu informació en aquestes webs:


Quadrats màgics

Un quadrat màgic és un conjunt de nombres disposats en forma de quadrat de manera que la suma de cada fila, column i diagonal dóne sempre el mateix resultat, com ara aquest:

  • Hi ha més quadrats màgics diferents de 3x3 fets amb els nombres de l'1 al 9?
  • Podries fer un quadrat màgic de 4x4 amb els nombres de l'1 al 16? I de 5x5?
  • Busca referències als quadrats màgics a l'art (pintura, escultura, arquitectura,...)

Gaudí i les matemàtiques

Gaudí i les formes de la natura a la Sagrada Família
http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=36195
http://cvc.cervantes.es/actcult/gaudi/

Des del 2006, Quèquicom segueix la construcció de la nau central de la Sagrada Família i aprofita les darreres setmanes abans que treguin les bastides per accedir al punt més alt de l’interior del temple: el gran hiperboloide que hi ha a 70 metres d’alçada just al creuer, damunt d’on s’emplaça l’altar major.

Els hiperboloides són figures geomètriques que recorden els diàbolos o els carrets de fil. Tenen interessants propietats mecàniques i estètiques. En aquest cas permeten il•luminar l’interior del temple de manera similar a com arriba la llum dins d’un bosc natural.
Per conèixer millor la relació de l'arquitectura de Gaudí amb la natura, el biòleg Pere Renom s'enfila en un bosc de fajos de més de 40 metres d'altura i en compara l'estructura amb la de la nau central del temple, concebuda com un bosc de pedra.
El de Gaudí és un bosc centenari, amb columnes de gran diàmetre i d’una gran alçada, com qualsevol bosc natural d’edat equivalent. En visitar per primer cop la nau ja acabada, Pere Renom transmet la impressió que “d’una o altra manera, els humans continuem vinculats al bosc, amb tota certesa la nostra llar original”.
Just a sobre i suportada per aquest bosc, s’aixecarà la torre més alta de la Sagrada Família, que farà 174 metres i serà el monument més pesant de Barcelona, però, curiosament, la majoria de les seves columnes estaran inclinades. Per què? Com s'aguanta la Sagrada Família? La clau és l’arc catenari.
A més, Gaudí és un dels pocs arquitectes de la història de la humanitat que ha estat capaç de concebre una columna completament nova, coneguda per columna de doble gir. Què vol dir, això, exactament? Com es genera?
Des de plató, Toni Mestres explica també què són les superfícies reglades i les fractals.