Podríem parlar de "les coses que ara caldria fer". No podem dir "fer més" ja que mai s’han fet. Potser són aquestes coses les que deurien equilibrar la balança tot substituint a "les coses que ara no cal fer". Però, quines són aquestes coses? Sembla d’entrada una pregunta fantasmagòrica. Una forma d’iniciar la recerca és intentar respondre a la següent qüestió:
| Quantes matemàtiques nascudes al segle XX expliquem a classe? |
Malauradament quan comencem a fer una cronologia d’allò que fem (no de com ho fem o amb què ho fem) descobrim aviat una gran abundància de dates entre els segles V-I aC i els segles XVI a XIX dC. Només cal mirar els noms propis que formen part dels llibres de text (Euclides, Apol·loni, Pitàgores, Descartes, Euler, Newton, Cauchy,...) per veure que quasi mai hi ha gent del segle XX i que si n’hi ha, ja no són vius. Però allò que és important per a la formació no són els grans noms en sí sinó les seves idees i les temàtiques noves. I potser hi ha temes que no han estat fets per grans matemàtics però que tindrien gran interès de ser abordats a les nostres classes de matemàtiques.
Hi ha una interessant idea de Joseph Malkevitch que diu "potser seria hora d’estructurar els apartats curriculars no segons les branques matemàtiques (aritmètica, àlgebra, geometria, probabilitat, estadística, etc.) sinó estructurar el que fem a classe segons temàtiques d’interès, adequades al nivell i motivadores d’estris matemàtics a desenvolupar, no en sí, sinó en relació al tema". En aquest cas tindríem, per exemple, coses tal com:
· Mecanismes tecnològics, màquines, robots,...
· Codificació, codis de barres, claus secretes,...
· Recollida de dades, enquestes, bases,...
· Tractament de la informació, visualització, resums,...
· Formes artístiques: tècniques, representacions, construcció.
· La sort en el joc, apostes, pèrdues,...
· La predicció de la vida, esperança de viure, paràmetres,...
· El consum familiar, factures, crèdits,...
· El medi ambient, mostres, dades, intervencions,...
|
Aquests temes vius i actuals on hi ha molta matemàtica a fer, donarien peu a les "coses que ara caldria fer". No es tracta de fer fractals per que sí, no es reclama fer lògica difusa o teoria de nusos... es tracta de veure modelitzacions, aplicacions, avantatges i defectes dels models emprats... per a fer "viure" una matemàtica viva. La matemàtica d’avui assequible als estudiants i que cal fer visible és la dels supermercats, els avions, els satèl·lits, el món digital, els CD, els codis bancaris i els caixers, les cues a les autopistes, les transmissions en directe per televisió, la composició d’imatges, el control de la qualitat dels aliments, els impostos, les deixalles, les motos perilloses i l’alcohol pervers, la lluita contra la Sida... I, sobre tot, cal mantenir sempre la joia d’aprendre, compartir el nostre entusiasme amb els altres i, a poder ser, encomanar-lo.
Fer més per fer menys, Claudi Alsina i Carme Burgués
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada